Hi ha dues categories d'éssers humans habitant el somni de la literatura: els elegits i els farsants. Luis Antonio de Villena comparteix amb deu o dotze escriptors espanyols de tot un segle la fortuna de comptar-se entre els primers. Hi ha també dos rangs de Poetes: els que encarnen el més alt dels Destinacions i aquells les pàgines dels quals són tan carrinclones com les seves vides. Luis Antonio de Villena llueix entre els primers amb quatre o cinc poetes espanyols contemporanis més. Finalment, es coneixen dos estils de viure: les existències que ennobleixen la seva hora i les menyspreables. Luis Antonio de Villena comparteix amb dos poetes espanyols actuals l'extraordinària representació (i defensa) del —en extinció— primer de les maneres. JOSÉ MARÍA ÁLVAREZ La poesia de Lluís Antoni de Villena és una de les experiències més profundes i vitals, de gran poeta ja, sobre l'absolut de la Bellesa i sobre la vida intensa que s'hi funda i en la seva nostàlgia. Una poesia fonda, sensual (molt sensual) i de plena veu pròpia JOSÉ OLIVIO JIMÉNEZ