Si vivim un altre segle –em refereixo a la nostra vida com a comunitat que és la veritable i no a les existències que vivim per separat com a individus–, si disposem de cinc-centes lliures cada any i una habitació només per nosaltres; si ens habituem a la llibertat i tenim el valor d'escriure exactament allò que pensem; si ens allunyem una mica de la sala comuna i veiem els éssers humans no sempre en la seva relació amb ells mateixos, sinó en la seva relació amb la realitat; si veiem els cels, els arbres, o qualsevol altra cosa, com són, en si mateixes […] si ens enfrontem al fet –perquè és un fet– que no tenim un braç on agafar-nos i que estem soles, i de que la nostra relació és amb el món de la realitat i no només amb el món dels homes i dones, llavors sorgirà l'ocasió, i aquesta poeta difunta, la germana de Shakespeare, s'encarnarà en un cos, en un cos que tan a sovint ha renunciat. Naixerà extraient la seva vida de les vides d'aquelles desconegudes que la van precedir, com va fer abans el seu germà.”