(Text del llibre en castellà) El "Divan de l'Tamarit" és la constatació final de com Lorca va saber assimilar l'artifici. El seu últim poemari és una quimera, un decorat amb fons pictòrics de colors i llums vives, ple de jardins metafòrics en què les roses "volen ser una altra cosa". El poeta pren la tradició àrab, un passat on l'imaginari dels sentits, la noció de voluptuositat sembla haver estat desenvolupada com en cap altra època històrica. L'objectiu final és aquest gran homenatge a l'erotisme, de manera que cada figura, cada matís, cada paisatge construït, té un doble significat que ve a jugar amb un concepte: sensualitat.