(Text del llibre en castellà) Pau Parellada advoca per la vigència literària de l'autobiografia. No és un gènere fàcil, ja que l'autor ha de forçar l'obertura del seu cor i de la seva ment davant el lector. L'obra de Parellada conrea una narració des de l'honradesa i la senzillesa, i traspua ansietat per transmetre algunes veritats en les que la seva vida està arrelada.

A partir d'l'any 1976, la societat espanyola va iniciar un procés de transformació que ja venia construint des dels anys seixanta. La fi de la tirania va permetre que les minories reclamessin el seu espai en la vida de país. En el cas dels homosexuals, el camí no va ser fàcil. Les lleis franquistes, com succeeix encara en més de setanta països de tot el món, castigaven amb acarnissament l'homosexualitat. Quan Pau Parellada va conèixer a Terenci Moix, els acudits de marietes eren una font d'hilaritat acceptada i repetida fins el cansament; i algunes famílies burgeses, com la seva, s'avergonyien, amb termes més o menys explícits, dels seus fills, germans, nebots i cosins poc donats a l'heterosexualitat. Parellada descriu els seus enfrontaments i els seus valents combats per reivindicar el paper social dels que no s'identifiquen amb els rols majoritaris establerts des de fa tants i tants segles. Rodríguez Zapatero va impulsar una reforma de el Codi Civil que només es va aconseguir amb afanys i denuedos com els de l'autor de el llibre que aquí es glossa.

En realitat, i malgrat qui pesi, Parellada ha estat un avançat al seu temps, un heterodox espanyol com els que protagonitzen la inigualable obra de Marcelino Menéndez i Pelayo. Quan ments privilegiades de el periodisme i de les lletres hispàniques fomentaven amb els seus disbarats el consum de tabac sense condicions, el jove Parellada ja va entendre que la salut de tots no podia sotmetre a la metzina vessada per uns pocs. Quan la Comunitat de Madrid organitzava premis per concedir-se a si mateixa, Parellada va portar aquella vergonya a l'Defensor el Poble i va aconseguir que aquest donés suport els seus postulats. Quan un grup empresarial de primera línia encara no havia entès que l'heterosexualitat no esgota les orientacions sexuals, Pau Parellada no dubta a complicar-se la vida per exigir respecte a la llei.

Les pàgines de Parellada compleixen amb el pacte que forma part de qualsevol autobiografia digna de tal nom. L'autor es dirigeix ??a el lector per explicar alguna cosa veritable, per narrar la seva veritat, deixant que cadascú obtingui les seves conclusions. Llegint els comportaments i les posicions ètiques dels personatges que se citen en la narració de Parellada, molts joves pensaran que alguns episodis són una interpretació exagerada de fets que en realitat van ser molt més moderats. Quan una societat avança, millora i progressa, les gents de bé tenen una sensació de perpetuïtat, sembla que allò ve de sempre i serà per sempre. Oscar Wilde va patir presó i fins a treballs forçats per la seva homosexualitat. Hi havia sortides fàcils i eficaços per evitar la pena, però ell no es va rendir, no va sortir discretament de Regne Unit per evitar l'aplicació d'un càstig carregat d'odi i desraó. Ell sabia que el seu sacrifici, transcorregut el temps, germinaria com el gra de sègol ben regat i abonat. Parellada, afortunadament, no ha patit una presó injusta, però ha conegut l'amargura de l'menyspreu i la discriminació, i no només per revelar la seva homosexualitat sinó des de molt abans, per manifestar un sentit crític des d'una personalitat especial amb unes capacitats intel·lectuals bastant allunyades de la mitjana. Davant l'abús, ha rebutjat la comoditat que atorga l'anonimat i ha actuat amb els millors ressorts del que viril, donant un exemple de lluita perquè la raó i la llibertat acabin triomfant algun dia.

Aquesta acuradíssima quarta edició de l'obra, molt ampliada i amb un centenar de fotografies, es presenta en tres versions diferents: impresa a tot color, impresa en blanc i negre, i digital.