(Text del llibre en castellà) Ja tenim República. Sabran els homes defensar-la? Ahir, després d'tirada la meva carta anterior, em van dir que en telègrafs onejava ia la bandera republicana, que a les tres de la tarda havia pres possessió el govern provisional. Vaig arribar a el teatre i em van dir que a les cinc es proclamaria la República des del balcó de l'Ministeri de la Governació. Vaig deixar l'acte i a peu me'n vaig anar a donar voltes per la Porta de Sol. No vaig voler perdrem l'espectacle. La plaça estava plena, els caps de carrer que aflueixen a la Porta de el Sol, plens de gent. El moment va ser d'una emoció intensíssima. Des de les cinc fins a dos quarts de set que va sortir el Govern a la balconada amb la bandera republicana, l'onatge anava en augment. Moltes persones, molts capellans, no es veia maldat en ningú, ni rancor; només una gran alegria i en molts ulls llàgrimes. Jo em pregunto: ¿tota aquesta gent era republicana? Avui han declarat festa nacional. Les noies porten llaços vermells. Carruatges plens de banderes vermelles i republicanes, cançons i cobles, cridòria ensordidora. A mi el cap ja no em resisteix més. Avui em sembla una Carnavalada. Vulgui Déu que demà torni tota aquesta gent a treballar! Fins ara no hi ha més que alegria, però, si es torcés, el gest d'aquesta gent faria por. A palau, des d'abans de sortir el rei, hi ha la bandera republicana. La gentada per places i carrers és enorme. Els monuments tots estan amb banderes republicanes. Isabel la Catòlica, a la creu, porta també la bandera. Pobre senyora, ¿qui l'hi havia de dir ?! En mi la curiositat pot més que la por i vull veure-ho tot. (Margarida Xirgu, Carta al seu germà Miquel, datada a Madrid el 15 d'abril de 1931).