(Text del llibre en castellà) Aquest llibre és un text mestís, tant política com estèticament. S'hi s'entrecreuen autobiografia, assaig i poesia amb una escriptura que desafia la linealitat narrativa i llisca entre les llengües que van definir les experiències vitals de Anzaldúa: espanyol, anglès, náhuatl, mexicà del nord, tex-mex, chicano i pachuco, per produir un nou discurs crític que impedeix essencialismes i pretén, per contra, celebrar les múltiples identitats en què es reconeixen els subjectes fronterers i que donen forma a la consciència de l'anomenada Nova Mestissa. Anzaldúa desenvolupa, d'una banda, una redefinició de la identitat nacional xicana, fundada en el mite d'Aztlán, així com una transformació de l'discurs de mestissatge ideat per Vasconcelos, per proposar un nou subjecte mestís dona: la Nova Mestissa, subjecte heterogeni, marginal i d'herència indígena; dona de color, lesbiana i habitant de la frontera, la identitat es construeix a partir de les seves lluites i del seu origen racial, lingüístic i històric, i el reconeixement problematitza la universalitat heteronormativa, patriarcal i excloent amb la qual el col·lectiu i el moviment chicanos havien concebut el seu discurs d'identitat ètnica.