(Text del llibre en castellà) El permafrost és aquesta capa de la terra permanentment congelada i és també la membrana que cobreix la protagonista d'aquesta novel·la. Escrita en primera persona, ens presenta a una dona en etapa de formació que es protegeix de l'exterior, que percep la superficialitat en tot el que l'envolta i fuig d'un entorn que res té a veure amb la seva manera d'entendre la vida: una mare obsessionada amb la salut, omnipresent i controladora, i una germana que afronta la seva existència convencional amb medicació i un positivisme irritant. La protagonista, que sent pulsions suïcides, no permet que ningú se li acosti massa, però a el mateix temps es lliura amb intensitat a el sexe amb altres dones, la literatura i l'art. El pols entre l'hedonisme, els plaers més carnals i la mort és constant en aquesta novel·la, així com el to mordaç d'una protagonista que ens guanya amb la seva intel·ligència i el seu humor negríssim des de la primera pàgina. Ple d'imatges poètiques, contundents i molt físiques, aquest caràcter tan palpable de el text no és gratuït en una novel·la que ens parla de el cos, de l'sexe, de l'jo; una obra aguda i directa que reivindica la llibertat femenina en el plaer i en la soledat. Eva Baltasar s'inicia amb Permafrost un tríptic de protagonistes femenines que vol explorar diferents etapes en la vida de les dones. «Un llibre de molts volts sobre el jo, el cos, el sexe i la família, un dels llibres de l'any. La seva força poètica, imatges bèsties, la manera tan ben dita de dir-ho fort [...] Descriu com no pensaves que pogués fer-se. » la Vanguardia «Emergeix el llenguatge poètic que tant domina, flueix com un monòleg en veu alta.» el Periódico «Valent i arriscada.» el País «Íntim, bell, irònic i sorprenent.» núvol «Una escriptura àgil i electritzant i una mirada personal crua i lúcida. Convenç. » Diari ARA