(Text del llibre en castellà) Emoció i reflexió conviuen en els llibres de poemes d'Alejandro Palomas, reunits en aquest volum que suma als tres ja coneguts -Tant temps (2012), Entre el soroll i la vida (2013) i Encara que no hi hagi ningú (2014) - un quart fins ara inèdit, Vull, definit per l'autor com un petit viatge pel despertar a la segona vida d'un home que no va tenir una infància sencera i a què ara, complerts els cinquanta, el temps li ha donat un respir. A l'novel·lista, explica el poeta, li cal respirar amb l'aire d'aquest altre que és i no és el mateix escriptor, un aire més íntim, més directe, menys elaborat. La d'el poeta és una veu diferent, té un color diferent, encara que la seva música s'assembla molt a la de l'narrador. Des de sempre ha entès la poesia com un continuum, i això explica que abordi els poemaris -el seu escriptura- com ho faria amb una obra de ficció: hi ha un principi i un final, però les parts formen un tot que no pot desgranar. S'alimenten unes de les altres en forma i fons i estan escrites per llegir-se en silenci, per no compartir-se amb cap altre soroll que no sigui el de la pròpia veu ressonant al cap de qui les recrea des del buit interior.