(Text del llibre en castellà) Amb Prince i Léonardours, la seva tercera novel·la, mathieu Lindon s'ha confirmat com un dels escriptors més audaços i personals de l'última narrativa francesa, i ha fet evocar els noms de Sade, Genet i Guyotat, o pel·lícules com La nit de l'caçador. La història d'amor dels dos joves herois, Prince i Léonardours, perduts en una guerra cruel i absurda en un país irreal, vivint a el dia entre la tortura i el plaer, entre desitjos i traïcions enmig d'un incessant vaivé d'aliances, està explicada com un (perveso) llibre de contes per a nens, << uns niñños cínics i violents que jugarien amb el joc, el sexe i la mort per dissimular millor, amb els seus cruels capritxos, la seva necessitat d'afecte >> (Libération). << Confesso que he estimat infinitament aquest breu llibre provocatiu i vulnerable en el qual es confirma --¡ i de quina manera tan esplendorosa! - el talent d'un dels joves escriptors francesos més dotats i més singulars de moment. Gràcies a Mathieu Lindon la insolència aixeca cap. S'atreveix amb tot, s'arrisca a tot. >> (Michel Nuridsany, Le Figaro). La primera novel·la d'aquest autor, Els nostres plaers, escrita amb el pseudònim de P.S. Heudaux, es va publicar en aquesta col·lecció: << Sota el nom de l'autor d'aquest llibre s'amaga un pseudònim. No podia ser menys, ja que en aquesta obra tots els vicis possibles i imaginables relacionats amb la carn surt a la llum en forma generosa. No obstant això el lector --a diferència de les pelícilas X-- no se sentirà ferit, ja que tot està banyat amb un desimboltura que minora, a través d'l'humor, aquesta provocació permanent. Sade i algun altre dels seus mestres es quedaria sorprès del seu alumne, el encara desconegut senyor Heudaux. A França porta diverses edicions i va ser saludada per la crítica com una de les obres més renovadores dels últims anys. >> (César Antonio Molina, Canvi 16).