(Text del llibre en castellà) Jack Halberstam ens porta una important discussió sobre el fracàs, l'error i la decisió, que permet enfrontar-nos a les lògiques hegemòniques sobre el poder, les que presenten l'èxit com a part de el projecte capitalista. Èxit en la carrera professional, tenir parella, fills, propietats, reconeixement ... Lògiques que pretenen dir que valem tant com el que tenim. Una ideologia de l'acumulació que genera una producció de el coneixement basat en el positivisme, el progrés, l'alta cultura i que fan servir com a model la heteronormativitat. Des d'una perspectiva queer, Halberstam fa ús d'altres fonts com són els dibuixos animats, l'art, l'estupidesa o el que s'oblida, per afirmar que sota certes circumstàncies fallar, perdre, oblidar, desfer, no arribar a ser o oblidar ens permet accedir a major creativitat, cooperació o innovar. Se solen descartar aquestes fonts per ser infantils, poc acadèmiques o gens sofisticades; però, permeten desvetllar altres escenaris alternatius a la heteronormativitat reproductiva, fent una important crítica a l'capitalisme o les estructures de parentiu. Halberstam també fa una anàlisi de les relacions que hi ha entre l'amnèsia, l'estupidesa, la masculinitat, la blanquitud i la temporalitat, que exemplifica amb pel·lícules com Buscant en Nemo, on Dory seria un model femení d'un temps queer. En els següents capítols apareix una crítica a l'futurisme reproductiu, reconeixent que la infància és en si mateixa una experiència queer. Seguidament, Halberstam proposa que algunes estratègies de la feminitat lèsbica, com la passivitat radical o el masoquisme, poden desafiar la noció de víctima que s'usa tan sovint des d'algunes formes de feminisme liberal. En el següent capítol, Halberstam se submergeix en el passat nazi per plantejar qüestions sobre l'eròtica de la història i l'ètica de complicitat, fixant-se en les relacions entre homosexualitat i feixisme, una història no desitjada i que no encaixa còmodament a la narrativa de víctimes de el règim nazi. En l'últim capítol torna als dibuixos animats per fixar-se en mons posthumanos que ofereixen lògiques sovint antinormatives. En suma, Halberstam ens ofereix un arxiu alternatiu amb subjectes una mica diferents, com són els personatges dels dibuixos animats, artistes, marginats i punks, que poden ser útils en països de parla hispana, on també fem ús de lògiques capitalistes similars sobre el èxit, l'heteronormativitat i les formes de parentiu. » Lucas Platero