(Text del llibre en castellà) En el marc formal d'una estructura dialèctica, que arrenca a l'Espanya de la Transició i arriba fins als nostres dies, la novel·la de s'obre i es tanca en un diàleg a una sola veu -no un monòleg, molt menys un soliloqui: una confessió ? La culpa, com a tema central de la novel·la, serà la conseqüència inesperada d'un enamorament de joventut que desencadenarà en una sèrie d'esdeveniments en què la protagonista es veurà atrapada. Després de la primera part, en què la trama ens deixa en un punt de suspens, apareix, com a antítesi, una realitat, que, sense que els lectors puguin endevinar-ho, modoficará el curs de la història que es narra. Estarem, en resum, davant el relat d'una pèrdua -o de més- i d'un retrobament amb si mateixa de el personatge que narra des de la primera persona. Mosques al vidre integra les dues novel·les anteriors, Gossos d'estiu i El color dels peixos blaus i en aquest sentit, forma amb elles una inusual trilogia a la qual posa punt i final.