(Text del llibre en castellà) Aquesta publicació ens recorda ara el viscut a Marbella pel polifacètic creador. Durant aquella estada a la Costa de Sol, corrien les albors de la dècada dels 60 i, allà gaudeix, conscient que aquell lloc li fa feliç, aquell a qui els francesos van coronar entre la polèmica com el seu 'Príncep dels Poetes'. En terres malaguenyes, Jean Cocteau crea ceràmiques i taca dibuixos brillants o entusiastes panells, com aquella mitja dotzena de peces, titulada 'Panells de Pombo', que ara es reprodueix en el tram final d'aquest llibre. Amb aquells panells va decorar la boutique de Marbella de la seva amiga Ana de Pombo, una dona a la qual va batejar com «la professora de dansa flamenca i de castanyoles científiques». En aquells dies a la seva vida li espera un desconegut epíleg vital de només dos anys. La seva existència transita per la seva recta final, per la seva úlñtima etapa, però ell no ho sap. Mentre, el segueix donant forma als seus nombrosos dibuixos espanyols, i en bastants d'ells s'aprecia, al costat de la seva signatura, la localització de l'obra a la localitat costasoleña en la qual no va poder acomiadar els seus dies. Aquest hauria estat el seu desig, tal com havia reflectit en aquella carta en què li demanava a Ana d'Pombo que li busqués per allà un terreny en el qual ubicar, fins a retirar, el seu pas pel món. I és que Cocteau s'havia enamorat d'aquest reducte glamurós de l'Espanya que el va captivar, des del seu primer viatge al juliol de 1953, mitjançant el flamenc i dels toros. De fet, tots dos temes tan andalusos estan molt present en la producció artística que va realitzar a Espanya o sobre aquest país, i que en alguns casos, mostren amb estripada expressivitat la seva predilecció pels artistes del jondo, els toreros, la raça gitana i els transvestits. O, fins i tot, per paisatges que l'envoltaven amb tanta proximitat com per donar a les seves peces títols com 'L'estret de Gibraltar' i 'La muntanya blanca de Marbella'. Tota aquesta creació artística, així com els poemes que va dedicar a Espanya o la pròpia província de Màlaga, van brollar a partir del dia en què, després de descobrir que aquest país no s'assemblava el que li havien explicat, va arribar a admetre que li oferia el que trobava a faltar en la seva França natal: «Sé bé que hi ha diverses Espanyes i diversos dialectes. Però molt més que una França, hi ha una Espanya. Nosaltres no disposem de res de caràcter nacional que pugui ser comparable a les corrides ni a el flamenc », va arribar a escriure.