(Text del llibre en castellà) SÍNTESI: 'La meva feina no té res a veure amb l'alliberament gai', hauria dit Michel Foucault a un admirador el 1975. Però llavors, per què Foucault que va morir de sida el 1984, va esdevenir el referent de tota una generació de militants gais? Sant Foucault dóna compte de les raons per la qual els straights troben tan sovint en Foucault conclusions desesperants en matèria de política, mentre que els militants gais veuen en ell una font d'inspiració, però també un exemple de resistència política. L'elecció foucaultiana d'abordar la sexualitat no va des d'una perspectiva biològica o psicològica sinó com a efecte de discurs, genera sistemes moderns de coneixement i constitueix una obertura política. 'Allà on hi ha, poder, hi ha resistència', escrivia Foucault. Erudit, mordaç, sorprenentment commovedor Sant Foucault constitueix la pròpia resistència de Halperin al que considera com la flagrant i sistemàtica mistificació d'una figura intel·lectual crucial, un mistificació que s'albira com un testimoni dramàtic de la persistent vulnerabilitat personal, professional i universitària dels militants i intel·lectuals gais en l'època de la sida.