Coneixem la Virginia Woolf escriptora, coneixem la Virginia Woolf assagista, coneixem la Virginia Woolf editora i… què sabem de la Virginia Woolf a la seva intimitat, en el seu àmbit personal, domèstic, familiar, en les petites rutines, en les seves petites rutines decisions de cada dia, en les accions que volia compartir? A partir del gran llegat de la seva correspondència que està compost per més de quatre mil cartes, la traductora i especialista Patricia Díaz Pereda compon tot un retrat íntim i per tant desconegut a partir d'una cuidada i anotada selecció de cartes, que abraça des del 1912 fins al 1941, i que ens enriqueixen en el coneixement, la mirada i la comprensió d'una escriptora universal que continua dialogant de manera vigent pel seu pensament i per les idees innovadores al voltant del feminisme amb els debats i les ideologies del primer quart del segle XXI. La selecció ha estat un treball exhaustiu i ardu, donat l'interès i la qualitat d'aquest ingent material, i per això s'ha atès tres grans criteris temàtics: la literatura, les cases i la gent, tres temes essencials per a Woolf i sovint barrejats en una mateixa carta. Amb el primer criteri s'hi inclouen les que fan referència a les seves lectures, les que afecten la seva pròpia obra i la seva faceta com a editora a la Hogarth Press i respostes a els comentaris dels seus amics per la darrera novel·la publicada. Pel que fa als continguts respecte a les «cases», per a Virginia Woolf (i per als amics de Bloomsbury) l'estètica dels espais on viure i treballar era molt important i significativa; probablement hauria estat d'acord amb la frase de Bachelard on defineix la casa com un estat de l'ànima. Les cartes seleccionades segons aquests criteris espacials combinen els plaers estètics que li provoca la naturalesa a Sussex amb la seva vida quotidiana allà, per l'indubtable interès que ofereix aquesta faceta més prosaica de Virginia Woolf quan parla de la seva vida diària. Un tercer criteri de selecció han estat les persones, conegudes o desconegudes, a els qui i dels qui parla. Com és el cas de Violet Dickinson, lady Cecil o Katherine Arnold-Forster (de soltera, Ka Cox); el seu amic Jacques Raverat, a qui no va veure als darrers deu anys de la vida o el seu amic del «vell Bloomsbury» Saxon Sidney-Turner.