A Cant a mi mateix, el profeta del sí incondicional a la vida convida l'home i la dona comuna, aquells que treballen amb les mans i senten al pit, a l'heroïcitat de l'alegria, epopeia en què, al final, tots els cors bateguen a l'uníson. No es tracta d'una destinació superficial dita i mera igualtat, sinó que consisteix en el goig de l'esforç, de l'energia vital, del fer de la vida mateixa un espai on càpiguem tots. Walt Whitman, pare de la poesia nord-americana moderna, és el poeta que va posar la vida, la respiració, el cos i el desig al centre dels seus poemes desafiant les convencions de la seva època. Va rebutjar la limitació de la mètrica fixa per donar curs a la sonoritat i per ampliar les possibilitats de l'expressió poètica amb el vers lliure: la forma ja no encotiria més el sentit, sinó que aquest desbordaria tots els límits de la tradició.