Una de les primeres obres de teatre que va pujar als escenaris la crisi del VIH/sida a la dècada dels 90.
Publicada per primera vegada en castellà quan es compleixen més de tres dècades de la seva estrena, La nit en què Larry Kramer em va besar és un vibrant monòleg semiautobiogràfic en què l'actor, director i dramaturg David Drake ens relata el seu viatge d'autodescobriment com a home gai alhora que descriu els devastadors efectes de la crisi de la sida, que va assolar la comunitat LGTBIQ+ a la dècada dels vuitanta.

L'autor va aprofitar la ira i la frustració que van dominar el moviment ACT UP i l'impacte que li va produir veure sobre l'escenari Un cor normal (The Normal Heart) de Larry Kramer per escriure la seva pròpia obra activista, que va interpretar a la seva estrena a el Perry Street Theatre de Nova York el mes de juny de 1992, uns dies abans del seu aniversari i de l'aniversari dels aldarulls de Stonewall.

La nit en què Larry Kramer em va besar va romandre en escena durant un any sencer, cosa que la converteix en un dels monòlegs més longeus de la Gran Poma. Ha estat objecte de mig centenar de muntatges a tot el món i s'ha traduït, entre d'altres, al francès, grec i portuguès. L'any 2000 va ser adaptada al cinema per Tim Kirkman i protagonitzada pel mateix autor.