Pompes fúnebres (1947) és la tercera novel·la de Jean Genet i la primera que va escriure fora de la presó, amb la intenció expressa de retre homenatge al seu jove amant Jean Decarnin, combatent de la Resistència mort a les barricades de París els dies de l'alliberament. Però, si aquesta és la «meta confessada», el llibre potser té, declara el seu autor, «altres secundàries més imprevisibles». Doncs, on pot conduir el dol quan, per retenir l'amant assassinat, perquè segueixi vivint dins de qui el plora, s'hagin d'oferir a la memòria les «històries monstruoses» dels seus assassins?