Aquesta antologia rescata vuit contes rellevants de la contracultura gai espanyola dels anys setanta, que van néixer amb la intencionalitat clara –com a molt del que feia el seu autor, Alberto Cardín– de subvertir valors, qüestionar-los i col·locar el que és marginal al centre. La ciutat de Barcelona, ​​aquella ciutat llibertària anterior a la sida i la moguda madrilenya, és la protagonista d'alguns dels relats, que constitueixen una veritable guia màgica del seu ambient, alhora que un desenfadat estudi sociològic del món canalla i promiscu de la ciutat en aquells anys, poblat per boges, xulos i transvestits. Altres contes porten el lector a terres llunyanes –Mèxic, Marroc, Turquia, Àfrica Subsahariana–, reflex de l'interès de l'escriptor asturià per les homosexualitats exòtiques i les relacions entre homes procedents d'ètnies, àmbits socials i cultures diferents. Però tots traspuen un sentit de l'humor lúcid i incisiu, i es desenvolupen sota una mirada paròdica, corrosiva, irreverent i divertida, que exalça el que és marginal i riu, sense misericòrdia, de molts arquetips i models culturals i polítics, que, després de la mort del dictador, van estar vigents durant la transició espanyola. Com el lector comprovarà, aquests textos procaços, d'ameníssima i divertida lectura, ens permeten constatar, també, l'àmplia cultura que posseïa el seu autor, que els va sembrar de referències cinèfiles, etnològiques i camp que els converteixen en una biblioteca del que és diletant, allò bizarro i allò marginal, però també d'erudició. Amb aquesta edició, Amistats Particulars recupera i ret homenatge a una de les veus més insòlites i intel·ligents de la nostra història recent. Sobre l'autor Alberto Cardín (1948–1992) va ser un dels intel·lectuals espanyols més singulars i heterodoxos dels anys setanta i vuitanta del segle passat. Aliè als convencionalismes i considerat com el primer intel·lectual gai espanyol, va ser escriptor, poeta, traductor, antropòleg, editor i pioner als estudis sobre dissidència sexual, a més d'un brillant i temible polemista. Va participar en les publicacions més significatives de finals dels setanta i el començament dels vuitanta: El Vell Topo, Ajoblanco, La Bañera o la personalíssima revista Diwan (que va codirigir), i en diaris com El País i Diario 16, entre d'altres. El 1982 va crear i dirigir la col·lecció El Rey de Bastos, dins de l'editorial Laertes, dedicada en exclusivitat a publicar obres de temàtica homosexual, donant lloc a la primera col·lecció d'aquest tipus que va existir en llengua espanyola. Va morir de sida als quaranta-quatre anys, una malaltia a què va consagrar molts dels escrits dels seus últims anys.