Luis Antonio de Villena (Madrid, 1951) és una de les veus més personals, reconeixibles i transgressores de la literatura espanyola actual. És autor de nombrosos assajos literaris, memòries i novel·les amb què ha guanyat diversos premis, però és a la poesia on la seva obra ha arribat al reconeixement i la celebració de la crítica i el públic. Els seus llibres estan traduïts a més de vint idiomes i ha merescut alguns dels guardons més importants, com el Premi Nacional de la Crítica, el Ciutat de Melilla i el Generació del 27. A Luxúries i apocalipsi, el poeta, fidel a la seva escriptura inconformista i discrepant, escriu sobre un món empobrit, mediocre, a punt d'enfonsar-se a les tenebres, l'única salvació de les quals és la memòria, la fe a la vida, l'humanisme i l'oblidada i descuidada cultura, causes que reivindica amb entusiasme desil·lusionat. Cossos, teories i esperances en una intensa recerca del que cal considerar necessari per al benestar, la comprensió i la dignitat.