(Text del llibre en castellà) Els llibres de cinema no abundaven en 1946. Potser per això les agudes anotacions de Cocteau van decidir la vocació de diversos futurs cineastes. Un tal Jacques Rivette pren després de la lectura d'aquest llibre la decisió de muntar a el tren que porta de Rouen a París per fer pel·lícules; un tal Jean-Luc Godard s'ho regala anys des prés a Anne Wiazemsky, dient-li que és el millor llibre sobre cinema que coneix. Però, en contrast amb l'aspecte de fada de la història, els detalls que Cocteau consigna són sovint els més grisencs. A l'economia de postguerra es suma l'efecte que en la salut de Cocteau van tenir els treballs pesats de l'cine.¿Qué hi havia a les fatigues narrades en aquest llibre que, malgrat tot, encertava a col·locar el cinema per sobre de la resta a la imaginació dels seus joves lectors?