(Text del llibre en castellà) Croada la frontera dels cinquanta anys, amb la imatge de la mort davant i amb la guerra fregant-li els talons, Jean Cocteau ha arribat a la conclusió que «la comèdia està ja molt avançada». La dificultat de ser és l'ajust de comptes que Cocteau fa amb si mateix, amb el jo que va ser en l'època de l'esplendor social i amb el jo que és en les angoixes de el present. L'autor de La sang d'un poeta escriu La dificultat de ser mentre roda La bella i la bèstia. A l'art d'encantament d'aquesta joia de el cinema, el passat emergeix d'un mar d'ombres per acabar donant a llum un singular llibre de memòries, on les reflexions morals es combinen amb les literàries, i les unes i les altres amb l'evocació de personatges -Apollinaire , Max Jacob, Jean Genet i tants d'altres- de el món de l'art i la literatura. De vegades -és el cas de Marcel Proust i de Nijinsky-, es diria que Cocteau ens els fa veure a través de l'ull del pany, sense que per això es esmorteeixi el clima d'abstret dramatisme que envolta l'obra, i ens mostra un Cocteau poc conegut, que tracta de el dolor, l'amistat i la mort, de la frivolitat i el govern de l'ànima, com si estigués redactant el seu de profundis.