Barcelona, ​​novembre de 1935. La Segona República es troba en compulsiu apogeu. Federico García Lorca visita la ciutat, el mític Paral·lel encara no ha entrat en decadència i els locals del Barri Xinès gaudeixen de tal fama que apareixen a la premsa internacional, i es freqüenten tant per obrers com per burgesos i aristòcrates de tot Europa, àvids de emocions. Serà en aquest ambient on Tomàs, un jove meritori en un taller tèxtil del Poblenou —barri que s'ha guanyat el títol del Manchester català—, coneixerà Basilio, adobat i etern aspirant a boxejador professional que es guanya la vida amb els més diversos treballs. Tots dos viuran una aventura explicada des de la seva pròpia veu, la del poble pla, la dels pencaires que es deslomen de sol a sol per un breu sou. Aquesta no és una història sobre un senyoret que deixa anar les seves fantasies amb un “inferior”, ni una crònica del lumpen i els baixos fons, sinó el relat de persones senzilles que van portar els seus sentiments com els va ser possible, en una època en la que el seu amor no constituïa un delicte, però tampoc no estava socialment acceptat. Tot plegat va passar molt abans que s'encunyessin vocables com “gai”, “queer” o “LGTBI”, i sense saber que, mesos després, el seu entorn canviaria del tot… a pitjor.