(Text del llibre en castellà) Tots vam deixar rastres a la vida, quan d'una manera o altra ens desvanecemos. I és una cosa que sembla ens passa a tots. No sé si és o no borgià (de cas si) però tots som matèria de l'oblit. I només aquestes pistes o rastres salven, de vegades, el gairebé insalvable? Així vaig trobar aquestes notes de desventura de la vida final d'Aníbal Turena, que va escriure, allà per l'any 1950, quan remuntava el riu Paraná sense un destí cert. «Què faig jo i què sóc jo? La vida em cansa infinitament i, però, alguna cosa hi ha en ocasions en el viure (un capvespre, una cara) que ens porta com l'abric tebi d'una esperança. Com qui no podria desdir l'horror, però certament sap que hi va haver moments lluminosos. » Aníbal Turena (personatge d'altres obres de Villena) és en aquesta novel·la un ésser ja al límit.