(Text del llibre en castellà) Nazario Vera, de nom artístic Nazario, va arribar a Barcelona procedent de Sevilla en 1972 amb un treball de mestre sota el braç i el ferm propòsit de deixar-ho quant pogués guanyar-se la vida dibuixant còmics. No va trigar a abandonar el col·legi, però el de viure dels còmics va resultar una mica més complicat. El jove dibuixant va viure en primera persona la Barcelona llibertària, contracultural i canalla dels últims anys de franquisme i els primers de la transició: hippies, pisos compartits, comunes, homosexualitat viscuda sense complexos, xulos, trios, garitos i tuguris, porros, àcids , litres d'alcohol i, sobretot, aires de llibertat. Nazario va començar a publicar els seus còmics obertament gais en el fanzine El Rrollo Enmascarado; també en Star i L'Escurçó, ia la revista francesa Zinc. Era el moment àlgid de l'underground, i l'autor rememora les seves trobades, amistats i amors amb variats personatges d'aquells anys: Ocaña, Camilo, Alejandro la Tremenda, Mariscal, Barceló, Montesol, Pepichek, Onliyú, Pau Maragall, Marta Sentís, Manolito el boig, Alberto Cardín, Carme, Anna Seró, Eduardo Haro Ibars ... Són aquestes unes memòries escrites a cor obert, que parlen de juvenils exploracions de nous territoris, de gresques llegendàries, imaginació desbordant, transgressions i provocacions, però també de fam, de penúries i de picaresca. I de el costat fosc: alcoholisme, malalties venèries, sobredosi, psiquiàtrics i l'aparició de la sida. Un testimoni valuosíssim d'un moment irrepetible i d'una Barcelona creativa, barrut i esbojarrada que va desaparèixer amb l'olimpisme, el disseny i l'apoltronament. Un llibre ple d'anècdotes sucoses, com la d'aquella il·lustració seva que va acabar a la caràtula de Take No Prisoners de Lou Reed sense que Nazario veiés un dur ni se li reconegués l'autoria. «Artista inclassificable, rupturista i transgressor, dibuixant, guionista de les seves pròpies historietes, fotògraf i pintor, Nazario, homosexual i artísticament revolucionari com Caravaggio, implacable, sadomasoquista i subversiu com el marquès de Sade, mai ha deixat de provocar irritació» (Alfred Rexach , La Vanguardia). «Tota una institució de l'còmic espanyol» (Diari de Barcelona). «Amb les seves divines transgressions, Nazario i Ocaña van ser les veritables reines de la transició» (Pau Riba). «Amb Nazario la festa està sempre assegurada» (Joan de Sagarra). Luque, Nazario Nazario (Castilleja de l'Campo, Sevilla, 1944) és un dels pioners de l'còmic underground espanyol, un dels millors retratistes dels baixos fons de Barcelona i un destacat pintor, escriptor i fotògraf. Entre les seves obres sobresurten La Piraña Divina, Sant Reprimonio i les Pirañas, Anarcoma, Turandot, Alí ??Babà i els 40 maricons, Dones rares i Plaça Reial Safari.