(Text del llibre en castellà) Rebel i polèmic, apassionat revolucionari, sense por ni embuts, Pasolini destaca al segle XX europeu per la seva consciència crítica i una aguda intel·ligència lírica. Pensador contra el món burgès que li va tocar en sort (enfrontat tant a el Partit Comunista Italià -al que mai renunció- com a l'ortodòxia grisa de l'univers catòlic italià de postguerra), la seva figura s'alça, majestuosa, igual que aquest llibre de viatges, en un món -el actual- presidit per la indiferència. La lectura d'El olor de l'Índia hauria de servir com a invitació a apropar-se, de nou, a l'obra d'aquest cattivo mestre, per gaudir amb les seves pel·lícules, per submergir-se en la seva poesia. És, a més, per si mateix un llibre fascinant. En ell, la indagació antropològica i ètica conviu amb la passió pel desconegut: d'una banda, la bellesa dels temples de Benarés, les nits de Bombai, les ribes de l'Ganges, tot l'encant d'una terra aliena i incomprensible; de l'altra, l'horror de l'existència que allà es porta, i que per Pasolini «té els caràcters de la insuportabilitat».