Un volum que recull tota la seva poesia publicada a més de material inèdit. «Va ser lúcida, va ser clara, va ser rebel fins a la fi. I va estimar la literatura, va ser la literatura, sense obstacles. Llegiu-la». Maruja Torres Ana María Moix és una poeta excepcional: irònica i tendra, malenconiós i provocadora, intensament moderna. En vida, Moix va publicar els llibres Balades del Dolç Jim, No time for flowers i Call me Stone, reunits per Lumen el 1983 amb el títol d'A imatge i semblança. Aquest corpus és el que obre aquesta Poesia completa a cura d'Andreu Jaume, en què veuen la llum per primera vegada dos poemaris inèdits, Paraules, per exemple i Cancionero per a una dama, escrits entre el 1966 i els primers anys de la dècada dels setanta. «Una poeta amb un fort accent propi, plena d?inventiva i vol líric, avantguardista i alhora clàssica, capaç de saltar del sempre difícil poema en prosa al vers solt i per això al?estrofa tancada. I malgrat aquestes variacions estilístiques, les màscares i els jocs d'identitats, sempre hi ha una veu reconeixible i genuïna». Del pròleg d'Andreu JaumeLa crítica ha dit: «Icona de tota una època i intel·lectual seriosa que es va negar al mercantilisme a qualsevol preu». Luis Antonio de Villena, El Món «Mereixia el millor, per les seves qualitats literàries, però sobretot per les seves qualitats humanes». Rosa Regàs «Ana Maria Moix era la dona més humil, dolça i sagaç que he conegut». Wendy Guerra «A les seves conviccions, a la seva posició, s'hi sumaven un estil de vida i una naturalesa viva i curiosa que la portaven a trepitjar els carrers per xerrar i escoltar». Ana Rodríguez Fischer «La biografia d?Ana María Moix, més enllà de tot, és la literatura. I per dins, la poesia. Ella va ser poeta. [...] Va estar sempre del costat de la poesia. Era una partidària de la felicitat. I una ciutadana atenta i finalment indignada». Antonio Lucas, El Mundo