(Text del llibre en castellà) El condemnat a viure, un recull d'articles i assaigs que es tradueixen per primera vegada, i Trobada al infinit, una novel·la inèdita fins ara en espanyol. El primer d'ells, El condemnat a viure, reuneix un conjunt heterogeni de vint textos -articles, assaigs breus i un parell de poemes- que donen una imatge molt precisa de la lucidesa intel·lectual i les obsessions d'un ésser tan problemàtic i angoixat com Klaus Mann, més dotat per al rigor intel·lectual de l'anàlisi que per la pura creació. Escrits entre 1930 i 1949, en uns anys crucials en la seva vida i en la història d'Alemanya, reflecteixen l'ascens de el nazisme i prediuen la proximitat de les catàstrofes públiques i privades que van marcar la seva vida i la història d'Europa. Klaus Mann es revela en ells com un dels intel·lectuals que millor i més ràpidament van comprendre que estaven assistint a la fi d'una època, d'una idea d'Europa i la crisi definitiva d'uns models culturals que anaven a deixar pas a la desfilada dels bàrbars. Havia arribat l'hora dels assassins que va pronosticar Rimbaud i evocava Mann. Tanca el llibre el que possiblement és l'assaig més sòlid de Klaus Mann, La crisi de l'esperit europeu, un text que es va publicar a el mes de la seva mort i que és el seu testament intel·lectual, la seva última reflexió sobre el paper dels intel·lectuals europeus de la postguerra.