(Text del llibre en castellà) Com seguíem sense cedir, però cada dia que passava ens veia més austers, la reina va voler distreure'ns, pensant que amb els jocs i les festes ens oblidéssim del nostre viatge i els nostres destins. Ens semblaven molt seriosos i precisos; nostre orgull s'exaltava amb aquella resistència i, sota l'esplendor dels mantells, sentíem créixer en els nostres cors un desig irresistible d'accions glorioses. Jardins fastuosos amb terrasses esglaonades descendien des del palau fins al mar. L'aigua maria entrava en canals de marbre i els arbres s'inclinaven per sobre; les potents lianes penjades d'una ribera a una altra formaven ponts tremolosos, balancins. A l'entrada dels canals flotaven en una xarxa tan tenaç, que resistia les onades més altes; l'aigua dels canals, més enllà, estava sempre en calma. El Viatge d'Urien és el relat d'un viatge iniciàtic, a el mateix temps de fugida, de renúncia i de recerca, ple de contingut simbòlic. La seva lectura resulta absorbent. Els llocs recorreguts tan aviat hipnotitzen el viatger i el conviden a quedar-se a ells per sempre, com horroritzen a Urien i als seus companys, que han d'escapar d'ells, El viatge pot ser un somni, una recerca que, irònicament per al seu protagonista, acaba on comença.