MARGINALITAT URBANA I FENÒMEN QUINQUI A ESPANYA (1959-1982)

Durant l'època desenvolupista del franquisme es va donar un enlairament econòmic impulsat per la nova política econòmica del règim. Les seves conseqüències més immediates i evidents van ser la consolidació de la classe mitjana i de la societat de consum. Però aquest creixement econòmic no va ser gens uniforme. Davant l'Espanya del 600 i del turisme, vam trobar que hi va haver una part no menyspreable de la societat que no només no puc accedir a aquests béns, sinó que es va quedar als seus marges, vivint en barris deficients l'únic objectiu dels quals era allotjar la massa treballadora sense qualificar que anava a les ciutats cridada per l'enlairament del sector industrial. La transició política va possibilitar el desenvolupament de noves formes d'oci i de consum sota un patró cultural més liberal. No obstant això, no tots tenien la mateixa capacitat econòmica, i hi va haver sectors que «veien» aquesta creixent societat de consum, però no tenien recursos per gaudir-la. Es va estendre entre part de la joventut una actitud transgressora en no sentir-se identificada amb la nova societat emergent, però tampoc amb els moviments polítics i socials. Es va crear així, un nou col·lectiu, relacionat amb la delinqüència juvenil, sota la denominació quinqui, essent aquesta una sortida vital que van prendre alguns subjectes marginals com a via d'escapatòria a la realitat que els havia tocat viure.