La historiografia de l'arquitectura occidental té una revisió del seu enfocament i com afecta les nostres formes de vida. Aquest assaig convida a reflexionar sobre la disciplina de l'arquitectura des de l'entesa que es tracta d'un àmbit patriarcal que és origen de desigualtats efectives. La construcció dels espais té un sentit cultural: el disseny es limita, jerarquitza i valora des de les estructures de poder i pot perpetuar sistemes de dominació. La incorporació de la perspectiva de gènere als estudis i les investigacions d'arquitectura és una qüestió de justícia social ineludible per més temps.