(Text del llibre en castellà) Des de la ciència (mèdica, psiquiàtrica, legal, etc.) es va justificar l'homosexualitat com a patologia amb terribles conseqüències repressives. Durant el franquisme, diferents disciplines científiques es van unir com a peces d'una mateixa maquinària per a implantar un tractament jurídic i mèdic que s'ocupés d'eradicar l'homosexualitat; considerada com l'antagonista més perillosa de la masculinitat hegemònica. Quines conseqüències socials i polítiques ha tingut per al nostre present aquesta literatura pedagògica? Quins elements continuen vius i quins, per contra, s'han desactivat? A l'marge de la natura, a més de presentar un conjunt crític, fecund i reflexiu sobre aquests fragments textuals d'Història recent, elabora una reflexió sobre l'interès dels poders polítics per definir taxativament la masculinitat i la feminitat. I els dispositius de l'gènere com a eines de control social constitueixen, ara per ara, un dels elements fonamentals davant els quals centrar l'atenció per avançar en els supòsits de la igualtat i la democràcia. El Premi Sagasta d'Assaig a la modernització a Espanya és concedit per la Fundació Camins i l'Editorial Debat. El seu objectiu és impulsar i donar a conèixer aquells assajos originals i inèdits que suposen una aportació rellevant a el desenvolupament socioeconòmic i intel·lectual d'aquest país.