I si la família no fos l'únic horitzó possible, ni tan sols el més desitjable? Aquest llibre es proposa una cosa impropia: qüestionar la família. Certament, per a aquells que tenen sort, les famílies poden estar plenes d'amor i cura però, per a molts altres, són llocs de dolor, abandó, negligència i fins i tot abús i violència. De fet, se sap que la majoria dels abusos es donen a la família. Però fins i tot en les anomenades famílies felices, la feina no remunerada i no reconeguda, que es necessita per criar els fills i cuidar-se els uns als altres, és interminable i esgotador. Per a Sophie Lewis les coses podrien ser, sens dubte, altrament. I per això es proposa defensar aquesta “infame proposta”: abolir la família. En aquesta direcció, Lewis rastreja la història de les demandes abolicionistes de la família, des del socialisme utòpic de Charles Fourier fins al Manifest comunista i els escrits de la bolxevic russa Alexandra Kollontai; des de la política antifamília, tan característica de la dècada de 1960, en feministes radicals com Shulamith Firestone i els homosexuals progressistes, fins als marxistes queer del segle XXI. La conclusió no deixa de ser radical: només pensant més enllà de la família podem començar a imaginar què podria venir després.