Un productor musical rebutja Mónica Naranjo per considerar-la «música per a chonis». Poc després, l'artista ven un milió de còpies de PARAULA DE DONA. Què ha passat entre aquests dos moments? Juan Sanguino ho explica en aquest assaig, carregat de claus per entendre la transformació de la indústria musical espanyola, que va ser alhora la transformació d'un país. Mónica Naranjo va donar forma a un públic nou que cap executiu de les grans productores va saber anunciar. Als anys 90 la comunitat gai començava a sacsejar-se l'estigma del VIH i es consolidava com un grup amb poder econòmic, capaç de vertebrar-se pels seus propis canals (com la revista Shangay), i amb força per enlairar un nou tipus d'artistes. Les dives, de capa caiguda des dels temps de les folklòriques, ressorgien de nou. Apreta'm més fort analitza la singularitat del fenomen Mónica Naranjo: una cantant que va triomfar primer a Mèxic, que va renovar la posada en escena i sobre la qual no van parar de circular rumors esbojarrats que en realitat parlaven més de l'estretor d'aquella Espanya. Però, a més, aquest llibre explica la història d'una constatació dura: que la comunitat LGTB va haver d'existir com a públic per ser tractada amb dignitat.