Per a les dones i homes trans, tot i que els seus drets com a persones estan reconeguts en multitud de textos jurídics tant nacionals com internacionals, en massa països no els són reconeguts i en què sí que són permanentment qüestionats. Sembla que per a molts i moltes els drets humans ens protegeixen a totes i tots però segons i com. Des d'una posició suposadament igualitària estan negant aquest dret a ser dones i homes a tot el món. Sembla que els diuen tens dret a ser però jo decidiré per tu com ho has de fer. Aquí tenim els testimonis de dones i homes valents. Això és el que és veritablement important, el que elles i ells senten sobre si mateixes. Aquí podem veure el que costa ser, el difícil que és moltes vegades ser un/a mateix/a. Negar-los el dret a ser és crear-los una imatge distorsionada i donar a la societat un missatge negatiu que és, alhora, font de més violència. És necessari el dret a l'autodeterminació de la identitat, el dret de les persones trans a independitzar-se de les tuteles que els han estat imposades amb l'exigència de requisits mèdics per fer efectiu el canvi de la menció registral al sexe i el nom a la documentació . Les persones trans no són el que volen ser sinó el que realment són, però en molts casos aquest arribar a ser ha estat (està sent) un camí duríssim.