Pol, un jove trans, visita la consulta d'una psiquiatre de la Seguretat Social perquè li diagnostiquin «disfòria de gènere». Ho necessita per poder canviar la seva identitat de gènere davant les institucions de l'Estat i de la societat on viu, que encara ho veu i ho tracta, de vegades, com una dona. Al llarg de l'hora que dura la sessió, Pol no només s'enfronta a la hipocresia d'una societat suposadament avançada i igualitària, sinó que també dialoga amb alguns dels seus fantasmes i amb els millors records. «Sebastià Portell ens ofereix amb Transbordo una obra militant i didàctica, però també poètica i plena d?humor. Militant perquè el seu protagonista, Pol, s'oposa aferrissadament a la patologització de les persones trans, encara que aquesta resistència tingui un cost personal elevat. Didàctica perquè encara hi ha molta gent que s'interroga amb perplexitat sobre la “necessitat” de canviar de gènere i sobre les raons per les quals cada cop més joves es decideixen a fer aquesta transició». Marta Segarra (epíleg)