Amb la seva ploma barroca, crítica i voluptuosa, Lemebel fotografia escenes dels dies presents i passats. Un diàleg, una trobada fortuïta, un company de viatge, un aeroport, un museu, un racó de la ciutat, un passatger del metro, un carrer, un record d?infantesa, una dona, un amor passatger; aquests són els centelleigs que donen vida a aquesta nova recopilació de cròniques de Pedro Lemebel. Amb la ploma barroca, crítica i voluptuosa, l'autor va fotografiant escenes dels dies presents i passats, completant una obra que amb Parla'm d'amors es consolida entre les més originals del panorama literari llatinoamericà. Des que es va donar a conèixer dins i fora de Xile amb els seus textos i les de les eugues de l'Apocalipsi, Lemebel s'ha mostrat irreductible. Què li poden tornar a argumentar, què li poden dir que ell no s'hagi dit? Com sorprendre el que ha examinat amb metàfores i desvergonyiment a una societat que només va admetre la diversitat en sotmetre-la a la pitjor uniformitat? A l'incapaç d'engany no se'l venç amb injúries i encara menys amb expulsions del Santasanctòrum de la decència, que per a Lemebel només és una institució patètica de l'autoengany. Carlos Monsivais