(Text del llibre en castellà) Ho vaig comprendre tot durant una tarda de finals d'agost d'aquell mateix any. Estava estirada al llit amb la mirada a l'sostre, quan alguna cosa en el meu cervell va fer clic, com si algú hagués premut un botó que va fer que s'encengués un llum.
Cassandra no ho sap, però sempre li estaré agraïda per haver-me obert els ulls, ja que indirectament em va fer comprendre que, si les dones trans m'agradaven tant, era perquè en el fons somiava ser com elles. Em vaig adonar que durant la nostra trobada vaig arribar a sentir una mica de gelosia per ella mentre admirava el seu cos nu, i vaig pensar que hauria estat meravellós que els nostres rols s'haguessin invertit.
«Eureka!», Vaig exclamar, com va fer Arquímedes quan va descobrir que el volum d'aigua que ascendeix és igual a el volum de el cos submergit.
En aquell moment exacte vaig comprendre que havia nascut per ser una dona trans. Vaig tenir una autèntica revelació, que va fer que m'aixequés de cop, com si se m'hagués aparegut la Verge davant dels ulls.
-Sóc una dona! -lancé un crit alliberador que Caner el silenci de l'habitació-. Sóc una dona! -repetí-. Sóc Roberta, jo sóc una dona! Nota de l'autora:
Sóc Roberta, una escriptora trans italiana de 32 anys, resident a Barcelona des de fa deu anys, i Diari de Transbord, el meu primer llibre. Es tracta d'una novel·la autobiogràfica en la qual relat meu procés de transició, des d'un punt de vista molt íntim, passant per tots les etapes claus que em van portar a ser la dona trans que sóc ara.
La idea que vol transmetre és que la vida d'una persona trans és igual per molts aspectes a la d'una persona normal i corrent, es pretén mostrar el dia a dia d'una dona trans per «normalitzar-» i fer comprendre als lectors que tenim en comú els mateixos sentiments, somnis i inquietuds.