Per tants desviaments s'ha expandit aquesta trava inspiració, que és difícil fins a començar a parlar. Per on? Per quina de les seves nervadures començar a anomenar-la? Aquesta artista transsudaca ens inspira per tot el que es desplega a fer-ho: poeta, cantant, activista. Xoc no és només protesta. És la proposta immensa i potent d'arrencar-nos d'arrel i tornar a plantar-nos, per brollar allò que vulguem ser, per fora dels binarismes i la matriu heterosexual. En aquest poemari recorrem les seves mortes, els seus dolors, la seva confiança política en l'abraçada com a manera de criar(ns), la seva determinació (cuinada col·lectivament i íntimament) de jugar molt seriosament a veure on anem si intentem ser qualsevol cosa menys aquesta humanitat.