(Text del llibre en castellà) Sinopsi: amor El corpus literari d'Emili Teixidor parla per si sol. Potser el ple reconeixement popular que el seu esforç com a home de lletres mereix li va arribar tard, a la fi de la seva vida, amb l'adaptació de Pa negre (2003) per part de l'pretigiós cineasta balear Agustí Villaronga i diversos premis, però en realitat Teixidor portava temps escrivint, i vivint per i amb la literatura.
Va estudiar Dret, Filosofia i Lletres, Periodisme i Magisteri, i va exercir durant temps de professor d'institut. A la fi dels 60, en plena postguerra, en un moment en què hi havia un gran buit pel que fa a literatura infantil i juvenil es refereix, va publicar ja algun títol per als més petits, com Dídac, Berta, i la màquina de lligar boira, el 1969, i el 1967 havia rebut el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Les rates malaltes. En els 70 va participar en algunes revistes com Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, dirigides a públic infantil i juvenil, i també va col·laborar en publicacions periòdiques com Presència, l'Avui i El Punt. Va viure a París un temps, fent d'editor.
El seu reconeixement com a autor de literatura infantil i juvenil va seguir amb llibres com L'ocell de foc (1972), El crim de la hipotenusa (1988) o L'amiga més amiga de la formiga Piga (Premio Nacional de literatura infantil 1997). Es va estrenar amb la narrativa per a adults amb Sic transit Glòria Swanson (1979), que li va valer el Premi Crítica Serra d'Or, ia ell li van seguir altres llibres reeixits com Retrat d'1 assasí d'ocells (1988) o El Llibre de les Mosques (Premi Sant Jordi de novel·la 1999), tota una revelació que conté ja turgents molts dels elements que van fer reeixida la reconeguda Pa negre. en les seves obres, ambicioses i de gran calat líric, Teixidor va saber plasmar la repressió de la postguerra a Catalunya d'una manera genuí, escrivint històries íntimes i personals a través dels quals el fil invisible de la memòria, amb la literatura, es feia patent
El 1992 va rebre la Creu de Sant jordi en reconeixement a la seva obra. Els seus llibres infantils i juvenils han estat llegits per diverses generacioens de nens, i la seva Pa negre, a la qual encara van seguir un parell de llibres més, Laura Santsels convidats (2010), va representar, sens dubte, atorgar-li el prestigi que una obra del seu calat mereix. Li recordem.