(Text del llibre en castellà) Era hivern. El meu pare ens va cridar urgent. Havien trobat el cos nu del meu oncle a terra. Hi havia gent amuntegada davant la seva cantonada. La policia separava als curiosos. Els meus parents eren allà. Em van demanar que entrés i triés la roba amb la qual se li anava a vetllar. Em vaig acostar al seu rober: estava buit. Quan vaig preguntar de què va morir em van dir: "de tristesa". Aquella resposta contradeia tots els meus records sobre la seva vida. Rodolfo va ser l'únic germà del meu pare que no va voler ser ferrer com el meu avi. Al Paraguai dels vuitanta, sota la dictadura de Stroessner, volia ser ballarí. Aquesta és la recerca de les petjades de la seva vida i el descobriment que va ser inclòs en una de les "llistes d'homosexuals o 108", arrestat i torturat per això. Encara avui a Paraguai quan et diuen "108" t'estan dient "marieta" i és una ofensa greu. Durant més d'una generació, el temps que va durar la dictadura de Stroessner, els homes que despertaven sospita de ser homosexuals o contraris a el règim eren el blanc preferit dels "pyraguë" (veïns col·laboradors amb el règim)