(Text del llibre en castellà) «Tot el que sabia d'ella no era sufieciente, fins que em va passar els seus poemes i vaig començar a saciar la meva fam amb les seves lletres. Vaig descobrir-hi les moltes maneres que tenia de ser passatgera de si mateixa. Vaig descobrir una dona que podia ser també home, que podia ser-ho i que ho era, com ho va ser Virginia Woolf a Orlando, tan fàcil, sense reconstrucció quirúrgica, sent ella mateixa; com Marlene Dietrich en Morocco, sense perdre el seu vagina i els seus ovaris. Vaig descobrir que volia ser camioner i estimar totes les dones. » Agustín Calvo Galán
Il·lustracions d'Ana Elena Pena.
la poesia de Txus García et transporta en el temps i en l'espai. De Kansas a Transylvania. De les enagos als plastidecors. De la passió a l'amargor. De el joc compartit a la solitud i la nostàlgia. Et amara de suor de sexe, també de suor de febre. Sospires i jadeas. La sents desesperada i patètica. La sents poderosa, crescuda, rient a riallades, com «la més gran». La seva poesia t'inunda i et sacseja, i després et bressola. Tempesta i port, cantaria Rocío Jurado. » June Fernández
«M'ha agradat perquè és un llibre coherent de principi a fi, sense forats; perquè és líric i evocador sense ser pretensiós, perquè és directe com un cop de puny sense deixar de ser poètic, perquè (i això m'agrada molt) fa servir molt de la autoparòdia i la ironia també. Perquè és excitant i dur i tendre a el mateix temps, no sé, connecta amb la meva sensibilitat. M'ha encantat. El recomanaré on pugui. » Beatriz Gimeno