(Text del llibre en castellà) Aquest documentat estudi d'Harold Nicolson desmunta la tòpica interpretació que assegurava que Byron havia viatjat a Grècia inspirat únicament pel seu entusiasme hel·lènic. En lloc d'això, Nicolson mostra un retrat de Byron molt més complex i fascinant: el d'un home totalment immers en un estat de gran confusió mental. Durant el seu exili a Itàlia, s'havia apoderat d'ell una enorme agitació, que li induïa a intentar rehabilitar-se davant els ulls dels seus compatriotes anglesos per mitjà d'alguna acció singular i de gran noblesa per part seva. Per a ell, la independència grega suposava un raig d'esperança, una gran oportunitat personal, una possibilitat d'escapar dels seus fantasmes i una mena de retorn al seu feliç passat. En última instància, la seva valerós viatge no li hauria de servir per a res que no fos patir una llarga successió de humiliants fracassos. Malgrat tot, ni el seu gran valor físic ni el seu pur sentit de l'honor el van abandonar mai, negant-se en tot moment a abandonar la causa fins i tot quan, a la fi, ja s'havia esvaït qualsevol esperança d'èxit.