(Text del llibre en castellà) Qui és la persona que va escriure aquest llibre? No ho sé molt bé. En qualsevol cas, es va guiar per una mitja dotzena de << principis >>, dictats qui sap per què instint. El primer d'aquests principis va ser el de resistir a literatura-acció o literatura-intervenció: a través de l'afirmació porfidiosa i gairebé solemne de la inutilitat de la poesia. El segon principi d'aquesta persona va ser el de no témer l'actualitat (en nom de qualsevol altra cosa que la fa vana i en la qual, d'altra banda, aquesta persona creu). El tercer principi va ser el de concedir-se una certa llibertat lingüística que, de vegades, frega l'arbitrarietat i el joc (coses que anteriorment mai van succeir, ja que els seus mitificacions sempre van ser ingènues, apassionades i demanes). El quart principi va ser el de considerar fatal per la seva banda la resignació davant la persistència de l' «oxymoron» o de la «sineciosis». (Cfr. «Sineciosis de la diàspora», pàg. 154.) El cinquè principi va consistir en el descobriment, gairebé imprevist, que la llibertat és «intolerable» per a l'home (especialment si és jove), que s'inventa mil obligacions i deures per no viure-la. El sisè principi (molt menys important) va consistir en no voler fer de tots els principis anteriors d'una forma de fidelitat a si mateix; necessària per a realitzar-se, una aportació a la restauració. Sobretot sempre va prevaler la idea, desesperada però resignada, que la seva pròpia vida s'havia empetitit: però, en qualsevol cas, ha augmentat el plaer de viure, en raó de la material disminució de el futur.