(Text del llibre en castellà) Federico García Lorca (1898-1936) és un dels poetes decisius de la cultura de el segle XX. La seva veu personal, amb una riquesa de tons i d'imatges molt reconeixible, aconsegueix que la més cridanera agilitat formal esdevingui una indagació profunda sobre les claus de l'món contemporani: la identitat entesa com a conflicte, el qüestionament dels vincles entre l'individu i la societat, les tensions entre la innocència i la lucidesa, la dessacralització de la realitat, el desarrelament de la vida urbana i els reptes de la llibertat amorosa, literària i cívica. El poeta Luis García Montero, responsable d'aquesta antologia, estudia en un minuciós pròleg l'evolució de l'obra lorquiana, obstinada a una lectura modernitzadora de l'estirp romàntica. Mitjançant el simbolisme, l'elaboració de la poesia popular, el surrealisme i el diàleg amb les formes clàssiques, García Lorca imposa la seva personalitat en un dels moments més brillants de la lírica espanyola i europea.