A la seva audaç, fosca i poderosa bellesa, aquest text, aquest exquisit poema en prosa, diu exactament el contrari del que enuncia. L'endemà de la primera trobada de la seva autora amb el famós escriptor Jean Genet —a qui venerava—, aquest va declarar: «No vull tornar a veure-la, em contradiu una vegada i una altra. A més, Lydie és una dona, i jo odio les dones». Devastada davant d'aquell inesperat desterrament, va decidir escriure un poema tan bonic que l'obligaria a tornar-hi. Si Genet no la creia capaç d'aconseguir-lo, s'equivocava. «He rebut una bufetada», va declarar ell després de llegir-ho. I, al seu paradoxal món, el poema va ser bufetada i va ser abraçada, va ser enfrontament i va ser amistat. El poeta va tornar a ella, a la dona que era. I nosaltres només podem seguir-lo.