Un recorregut penetrant i sense complexos per l´espectre complet del desig sexual dels antics. El poeta llatí Marcial definia l?epigrama com «una poesia breu que acaba amb una broma picant». Aquí es reuneixen els epigrames dels llibres V i XII de l'"Antologia palatina", poemes dedicats, respectivament, a dones i homes. Podem rastrejar-ne l'origen fins al segle VIII aC, quan breus inscripcions en vers començaven a aparèixer gravades en làpides o pedres commemoratives i van acabar per compondre, a través dels segles, tot un gènere literari. Però l'epigrama que aquí ens convoca específicament és el que ja al segle I el poeta llatí Marcial va descriure clarament «una poesia breu que acaba amb una broma picant». Aquesta edició, a càrrec de Guillermo Galán Vioque i Miguel Ángel Márquez Guerrero, reuneix dos llibres de l'anomenada "Antologia palatina": el llibre V, compost per epigrames eròtics dedicats a dones, i el XII, que conté la collita pròpia d'Estratón de Sardes -"La Musa dels nois", poemes dedicats a efebs-, juntament amb alguns altres de temàtica també homoeròtica. Podem rastrejar-ne l'origen fins al segle VIII aC, quan breus inscripcions en vers començaven a aparèixer gravades en làpides o pedres commemoratives i van acabar per compondre, a través dels segles, tot un gènere literari. Però l'epigrama que aquí ens convoca específicament és el que ja al segle I el poeta llatí Marcial va descriure clarament «una poesia breu que acaba amb una broma picant». Aquesta edició, a càrrec de Guillermo Galán Vioque i Miguel Ángel Márquez Guerrero, reuneix dos llibres de l'anomenada "Antologia palatina": el llibre V, compost per epigrames eròtics dedicats a dones, i el XII, que conté la collita pròpia d'Estratón de Sardes -"La Musa dels nois", poemes dedicats a efebs-, juntament amb alguns altres de temàtica també homoeròtica.