(Text del llibre en castellà) Carta a la minyona ens porta a el límit de l'desig on es descobreix la fragilitat del seny; és una narració hipnòtica en què els secrets i la por de la infància es transformen en voluntat destructiva. En una mansió, envoltada d'un gran jardí i poblada de records, viuen dues dones. És la casa on va néixer una d'elles i on va viure amb el seu marit fins que va morir sense que li deixés una ombra de tristesa. Sovint s'instal·la a la sala d'hivern a llegir i deixar passar el temps, indiferent a tot. Fins a l'arribada de Casa-Jeanne, una jove sensual, sense lligams, que imposa la seva presència i l'arrossega amb una passió cega. Els altres són personatges que no poden parlar per si mateixos: la casa que sembla habitar-hi, els pares ja morts, la criada a la qual la jove vídua fa dipositària dels seus secrets i que potser no és més que part d'ella mateixa . Émilie Desvaux forma part dels escriptors que aconsegueixen crear un món i fer tangible el misteri que nia en el més quotidià