(Text del llibre en castellà) Aquesta gran dama, aquesta robusta i fecunda escriptora de cartes que, en la nostra època, hauria estat sens dubte una novel·lista i una de les més grans, ocupa més lloc en la consciència viva dels lectors d'avui que qualsevol altre personatge de la seva remota època . » Virginia Woolf Madame de Sévigné, famosa escriptora francesa, que en vida no va ser famosa ni es va considerar escriptora, ha deixat milers de cartes que han estat llegides i celebrades per milers i milers de lectors, generació rere generació. Aquesta edició se centra en la correspondència que va mantenir amb la seva filla, per qui sentia un amor que ella mateixa reconeixia com extraordinari. Barrejats amb les notícies de la cort, en aquestes cartes es troben tots els tòpics de la lírica amorosa: el dolor provocat per l'absència; l'obsessió, que ens fa veure el vestigi de l'ésser estimat en qualsevol lloc o cosa; l'afecció a aquest amor, que confereix a la vida una intensitat que els menys apassionats desconeixen; la celebració de la bellesa de l'objecte d'amor, o la gelosia i les sospites. Françoise-Marguerite, la filla de Madame de Sévigné, és un ésser en fugida constant, l'estimada que fuig d'un sentiment tan absorbent que pot aniquilar-la, perquè la seva mare, que l'adora i se sent incapaç d'arribar a conèixer-la, viu obsessionada per la possibilitat de no ser corresposta. La marquesa morirà reconciliada amb la seva filla, convençuda l'amor que aquesta li professa i immensament feliç. Des de la reconciliació fins a la seva mort van intervenir cinc anys, milers de cartes i un dels itineraris espirituals i literaris més intensos i únics que ens ha deixat la història.