(Text del llibre en castellà) La forma en què la vaig conèixer va ser la més rara que es em pot ocórrer per conèixer algú. Jo abans de conèixer-la tenia una vida «perfecta», plena de vestits roses, forquilles, bones notes, bones maneres, classes d'anglès, de piano, coses de «senyoretes», ensenyaments de la meva mare sobre cuina, cura de la casa, costura i podria seguir, però crec que s'ha captat el missatge. Llavors un dia algú va morir i, per molt estrany que soni, no puc estar més agraïda per això. Les meves notes van baixar d'un nou i mig a un dos, la meva ment es va obrir de bat a bat, la meva paciència va disminuir i tot el que creia que era bo es va tornar tòxic de sobte. I tot perquè en disset anys ningú, mai, m'havia ensenyat a volar pel meu compte. Girl. Girl. Girl., Com totes les històries de Ros Serra, té com a base el feminisme. Ella mateixa assegura que aquesta història va néixer de la ràbia: «Em vaig cabrejar i vaig pensar què hauria passat si jo hagués estat la nena perfecta que de sobte es rebel·lava contra el món. També vaig pensar en què passaria si fos la més revolucionària de la planeta. Llavors ho vaig vomitar tot ».