(Text del llibre en castellà) Podria definir la vida com un gran joc d'atzar. Qui no ha pres una decisió gràcies a una moneda? Cara o creu. Pura sort donant desenes de voltes en l'aire, aconseguint que les nostres esperances es quedin congelades durant els segons que triga a decidir-ho tot. És el destí el que intercedeix? El karma, qui marca el guanyador? La Sara d'abans s'hagués rigut davant tal suposició, ho sabeu. Sempre havia considerat que la vida no té una balança per equilibrar els desastres que succeeixen, que no es dedica a compensar les alegries que et dóna ni de bon tros pot castigar els teus errors. Però aquest ha estat el meu gran error: l'he subestimat, creient-me que podria mantenir la seva justícia ben allunyada de la meva bombolla de felicitat. I ara la justícia ha arribat, fent esclatar el meu bombolla en milers de trossets incapaços de recompondre, com si la vida m'hagués donat una bona bufetada per despertar. I he hagut de fer-ho, obrir els ulls i recordar qui he estat sempre: aquesta Sara que va tancar la totes les princeses dels contes al costat dels seus perdius en una caixa de les golfes. Segona part de Els meus petons no són de qualsevol. La creu que hi ha després de la cara en totes les monedes.